La noia de cabells
vermells portava una bona estona dempeus vigilant el carrer. Eren dos quarts
nou i es va adonar que tenia fred. La nit estava caient ràpidament i la intensa
humitat que envaeix la ciutat li penetrava
en els ossos. Amb la ma trèmula encén un
altre cigarret. Mentre aspira profundament el fum del tabac negre, arriba a la
porta de l’oficina del caixer del Banc de Sabadell on s’atura. De sobte, un
sotrac recorre tot el seu cos, quan per l’extrem del carrer veu apropar-se,
silenciosament, a un home gran i gras que camina amb dificultat. Sense pensar-ho
dues vegades, reacciona ràpidament, tirà la cigarreta al terra i d’un salt
s’amaga dins un portal a prop del
caixer. El cor li bat amb força i sembla que vulgui escapar.se per la seva
boca. Aguanta la respiració per no fer cap soroll mentre l’home gran s’atura davant
la porta
del caixer, l’empenya fent un gran esforç i entra dins . Just en aquell
moment una moto que condueix un noi amb un casc platejat, passa veloçment pel seu
costat. Les seves mirades es creuen en un brevíssim interval de temps, suficient
perquè per la seva ment passin unes imatges que feia temps tenia oblidades. Va
sentir un mareig, el cap li rodava i va sentir com li pujava una nàusea. Per no
caure al terra va tenir que recolzar.se contra la paret. “No podia ser: era
ell, segur que era ell, aquella mirada no podia ser d’un altre”
Va sentir que defallia i que no ho podria fer,
però quan va veure que l’home gran sortia del caixer i es col·locava els diners
que havia tret dins la seva cartera, aliè a qualsevol sospita, va aprofitar
aquell moment per a sortir del seu amagatall i va anar cap l’home, quan de
sobte va aparèixer de nou la moto amb el noi del casc platejat. Ella es va
aturar en sec i no va poder evitar que de la seva gola sortís un crit.
El noi amb la moto en
marxa, va allargar el seu braç amb l’habilitat d’un avesat lladre i va prendre
la cartera a l’home gran i gras, que va caure als peus de la noia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada